El proceso de creación y recreación de canciones en la construcción de la identidad personal, social y cultural de los niños de 3 a 6 años. Una investigación artístico-socio-educativa entorno a una propuesta de acción que va del placer de cantar al pensamiento musical popular

  1. Arnau Aparicio, Alicia
Dirigida por:
  1. Ana María Botella Nicolás Director/a

Universidad de defensa: Universitat Politècnica de València

Fecha de defensa: 26 de febrero de 2016

Tribunal:
  1. Vicente Galbis López Presidente/a
  2. Sonsoles Ramos Ahijado Secretaria
  3. Amparo Fosati Parreño Vocal

Tipo: Tesis

Resumen

[EN] The music as culture is the main concept which found this work. This affirmation carried forward to the child's education field, makes possible trying out with musical productions, its reasons and purposes. Nursery song, understood as a stable context but with changes in future generations, allows using the entire child's capacity and their setting in the make- up of his single, social and cultural identity. Starting from a cultural and special framework (group-classroom) and local cultural area, the song is conceived and planned as a method for the continuation-creation-integration of own culture that, by range, can influence further areas from similar characteristics. From a pedagogical-systemic perspective and attending theories of the development of the brain, the mind, many abilities, the neuroculture and creativity, we can apply processes which permit the children to think and operate musically. The song in the school context, in the aforesaid terms, fit together the individual and collective need to sing with the circumstances of the present life and link the child to the world which surrounds him through a syncretic process whose aim and travel partner is to keep the popular creation alive. [ES] Música como cultura es el concepto esencial que cimienta este trabajo. Esta afirmación llevada al campo de la educación infantil posibilita experimentar con producciones musicales, sus causas y sus efectos. La canción de infancia, entendida como contexto estable pero cambiante en generaciones sucesivas, permite utilizar toda la capacidad de los niños y su entorno en la construcción de su identidad personal, social y cultural. Partiendo de un entramado cultural particular (grupo-aula) y del área cultural local se concibe y proyecta la canción como procedimiento para la continuación-creación-integración de cultura propia que, por extensión, puede incidir en áreas más alejadas de características similares. Desde una perspectiva pedagógico-sistémica y atendiendo a las teorías del desarrollo del cerebro, la mente, las inteligencias múltiples, la neurocultura y la creatividad se pueden implementar procesos que posibilitan a los niños pensar y actuar musicalmente. La canción en el contexto escolar, en los términos descritos, conjuga la necesidad individual y colectiva de cantar con las circunstancias de la vida actual y vincula al niño al mundo que le rodea mediante un proceso sincrético que tiene como objeto y compañero de viaje la intención de mantener viva la creación popular. [CAT] Música com a cultura és el concepte essencial que fonamenta el present treball. Aquesta afirmació traslladada al camp de l'educació infantil ens dona la possibilitat d'experimentar amb produccions musicals, les seues causes i els seus efectes. La cançó d'infantesa, entesa com un context estable i canviant a l'hora, en generacions successives, permet utilitzar tota la capacitat dels xiquets i el seu entorn en la construcció de la seua identitat personal, social i cultural. Partint d'una xarxa cultural particular (grup-aula) i de l'àrea cultural local s'ha concebut i s'ha projectat la cançó com a procediment per a la continuació-creació-integració de cultura pròpia que per extensió pot incidir en entorns més llunyans amb característiques semblants. Des d'una perspectiva pedagògico-sistèmica i atenent a les teories del desenvolupament del cervell, la ment, les intel·ligències múltiples, la neurocultura i la creativitat es poden implementar processos que possibiliten als xiquetes pensar i actuar musicalment. La cançó en el context escolar, en els terminis descrits, conjuga la necessitat individual i col·lectiva de cantar amb les circumstàncies de la vida actual i vincula al xiquet amb el món que l'envolta mitjançant un procés sincrètic que té com objectiu i com a company de viatge la intenció de mantenir viva la creació popular. Arnau Aparicio, A. (2016). EL PROCESO DE CREACIÓN Y RECREACIÓN DE CANCIONES EN LA CONSTRUCCIÓN DE LA IDENTIDAD PERSONAL, SOCIAL Y CULTURAL DE LOS NIÑOS DE 3 A 6 AÑOS. Una investigación artístico-socio-educativa entorno a una propuesta de acción que va del placer de cantar al pensamiento musical popular [Tesis doctoral no publicada]. Universitat Politècnica de València. doi:10.4995/Thesis/10251/64080.