Marc teòric de les controvèrsies científiquesel cas de la sacarina

Resumen

La tesi doctoral semmarca dins el marc teòric dels estudis de Ciència, Tecnologia i Societat, concretament en els Estudis de Controvèrsies Científiques. Lautor aporta un model danàlisi de les controvèrsies que abarca la identificació, la dinàmica i la clausura de les controvèrsies, tot contribuint a establir els paral·lelismes entre la dinàmica evolutiva de la macrociència i la microciència. El disseny dun marc danàlisi holístic requereix per part de lautor la inclusió en el model filosòfic de les àrees de la ciència industrial, els medis de comunicació i la societat civil. Els canvis estructurals esdevinguts en les principals nacions mundials durant finals del segle XIX i la totalitat del segle XX, han menat a la era de la informació i a una modificació radical en la dinàmica científica, que el present model recull. Lexistència de diversos agents i tipus de controvèrsies, delimitables a partir del model proposat, justifica la idea de camps de controvèrsies, en el que trobaríem diversos tipus de controvèrsies situades en nivells socials, temporals i epistèmics diferents. Lautor il·lustra el model teòric a partir dun estudi de cas històric, el de la sacarina, el primer edulcorant de síntesi no nutritiu que es trobà envoltat de la polèmica des del seu descubriment, lany 1878, fins el desembre de 2000. El cas abarca un lapse temporal suficientment extens per tal que lestudi permeti observar la necessitat de la inclusió daquests nous agents en el model danàlisi teòric. A més de realitzar un anàlisi epistemològic respecte la dinàmica de les controvèrsies científiques, lautor dedica dos capítols a lanàlisi intern de la metodologia científica emprada en lintent de clausura de la controvèrsia sobre les suposades propietats tòxiques de la sacarina. La tesi doctoral inclou annexos que contemplen la percepció de la controvèrsia dins la premsa, la literatura, lhumor o Internet. Lautor manifesta la necessitat de comprendre la dinàmica científica a partir dels moments de crisi, les controvèrsies en el cas de la microdinàmica, i de la utilitat del concepte de camps de controvèrsies. Indica també la idea del caràcter obert i revisable dels models teòrics danàlisi de la ciència, i de la natura dinàmica dels processos científics.