Traducir al-andalusel discurso del otro en el arabismo español [de conde a García Gómez]

Resumen

Qualsevol intent d'aprofundir en la traducció de l'àrab a Espanya ha de passar necessàriament per l'estudi de l'arabisme espanyol, en ser aquest un dels principals portaveus de la cultura àrab al nostre país . De fet, gran part de les idees que circulen a Espanya sobre el món àrab i sobre la nostra pròpia història nacional ens han arribat a través de l'arabisme espanyol, màxima autoritat en tot allò vinculat a la cultura àrabo-islàmica. No obstant això, l'arabisme espanyol, malgrat el seu caràcter corporativista, no ha estat encara estudiat en profunditat des d'una perspectiva crítica que analitzi el discurs (o discursos) que aquest ha articulat sobre la cultura àrab en general, i sobre al-Andalus en particular. La traducció és, en aquest sentit, un instrument d'anàlisi privilegiat. De la mateixa manera, creiem que la traducció de l'àrab a Espanya constitueix al seu torn un camp d'estudi en si mateix, i que els textos traduïts pels arabistes espanyols conformen un polisistema dins de la literatura espanyola. Esbrinar quina imatge ens ha arribat de la cultura àrab en general, i de la andalusí en particular, a través de les traduccions realitzades per arabistes espanyols és el principal propòsit d'aquesta Tesi. Per a això, hem analitzat un corpus d'obres de la historiografia andalusí traduïdes i comentades per set arabistes espanyols de reconegut prestigi. Per a aquesta anàlisi hem partit de la noció de paratext proposada per Gérard Genette (1987), de les definicions de text, context i pretext de Widdowson (2004 i 2007) i del model de construcció semiòtica de la identitat i alteritat de Carbonell (2003 i 2004).