Integración creativa de la música pop-rock en el aula

  1. Berrón Ruiz, Elena
Journal:
Electronic Journal of Music in Education

ISSN: 1575-9563

Year of publication: 2017

Issue Title: REVISTA DE LA LISTA ELECTRÓNICA EUROPEA DE MÚSICA EN LA EDUCACIÓN

Issue: 39

Type: Article

DOI: 10.7203/LEEME.39.10070 DIALNET GOOGLE SCHOLAR lock_openOpen access editor

More publications in: Electronic Journal of Music in Education

Abstract

Musical teachings often focus on singing, instrumental practice, or reading-writing, leaving the creative aspects in the background. The purpose of our research is to value the students' desire to express themselves creatively and to determine the usefulness of a series of intervention proposals in the classroom with pop-rock music for the development of creativity. We have applied a specific methodological process that, from a qualitative perspective, shares characteristics of classroom research and case study. The results show that the students value very positively the creative activities and that the exercises developed from pop-rock music have potentiated key aspects for their creative growth.

Bibliographic References

  • Albert Gómez, M. J. (2006). La investigación Educativa. Claves teóricas. Madrid: McGraw-Hill.
  • Berrón, E. (2015). Motivación y dificultades de los alumnos en la asignatura de Lenguaje Musical. En Libros de actas CIMIE15 de AMIE licenciado bajo Creative Commons 4.0 International License. Recuperado de http://amieedu.org/actascimie15/2016/06/29/a1/
  • Berrón, E. (2016). Iniciación a la educación auditiva desde un contexto tonal en la asignatura de Lenguaje Musical. (Tesis doctoral). Valladolid: Universidad de Valladolid. Recuperado de https://uvadoc.uva.es/handle/10324/16793
  • Barba, J. J. (2013). La investigación cualitativa en educación: en los comienzos del siglo XXI. En
  • A. Maravillas y A. Giráldez (Coords.), Investigación cualitativa en educación musical (pp. 23- 38). Madrid: Graó.
  • Bautista, A., Pérez-Echeverría, M. P. y Pozo, J. I. (2011). Piano teachers’ conceptions of assessment. Revista de Educación, 355 (1), 443-466.
  • Bernal, J. (2003). Música y creatividad. En A. Gervilla (Ed.), Creatividad Aplicada. Una apuesta de futuro (pp. 841‐863). Málaga: Dykinson.
  • Bravo, R. y De Moya, M. V. (2006). Multiculturalidad musical para las aulas del siglo XXI.
  • Ensayos, 21, 131‐140.
  • Cain, T. (2013). Investigación-acción en educación musical. En M. Díaz y A. Giráldez (Coords),
  • Investigación cualitativa en educación musical (pp. 57-76). Barcelona: Graó.
  • Cole, B. (2006). The Pop composer´s handbook (A step-by-step guide to the composition of melody, harmoy, rhythm and structure). London: Schott.
  • Cripps, C. (1999). La música popular en el siglo XX. Madrid: Akal.
  • De la Torre, S. (1995). Creatividad Aplicada. Recursos para una formación creativa. Madrid: Escuela Española.
  • De Moya, M. V. (2005). Creatividad y docencia. Aprender a ser creativos para enseñar a ser creativos. En A. Gervilla (Coord.), Creatividad: aspectos psicológicos, educativos y sociales (pp. 281‐296). Málaga: Dykinson.
  • Egea, C., Aguilera, E., Lazkoz, P. y Martínez Riazuelo, I. (2003). Rock & Orff. Beatles-Carlos Santana: Propuestas para la interpretación en el aula. Barcelona: Graó.
  • Eisner, E. (1991). The Enlightened Eye. Qualitative Inquiry and the Enhancement of Educational Practice. New York, NY: McMillan Publ. Co.
  • Flick, U. (2004). Introducción a la investigación cualitativa. Madrid: Morata.
  • Flores, S. (2008). Música y adolescencia. La música popular actual como herramienta en la educación musical. La Rioja: Universidad de La Rioja.
  • Fórmula V (1968). Cuéntame. En Busca un amor (vinilo 12”). Puerto Rico: Boriquen.
  • Galera, M. M., Tejada, J. y Trigo, E. (2013). El editor de partituras como medio para facilitar el estudio de la lectura musical cantada. Electronic Journal of Research in Educational Psychology, 11 (1), 215-238.
  • Gancedo, E. (1998). La música actual como elemento didáctico. Eufonía: Didáctica de la música, 11, 15-20.
  • Gértrudix, F. y Gértrudix, M. (2012). Music in Virtual Worlds. Study on the Representation Spaces. Comunicar, 38 (19), 175-181.
  • Goetz, J. P. y LeCompte, M. D. (1988). Etnografía y diseño cualitativo en la investigación cualitativa. Madrid: Morata.
  • Green, L. (2002). How popular musicians learn. Aldershot: Ashgate. Grundy, S. (1991). Producto o praxis del curriculum. Madrid: Morata.
  • Hernández, J. R., Hernández, J. A. y Milán, M. A. (2010). Actividades creativas en Educación Musical: la composición musical grupal. Ensayos. Revista de la Facultad de Educación de Albacete, 25, 11-23.
  • Herrera, L. M. y Molas, S. (2000). Música de hoy para la escuela de hoy. Barcelona: Graó.
  • Imbernón, F. (Coord.). (2002). La investigación educativa como herramienta de formación del profesorado. Reflexión y experiencias de investigación educativa. Barcelona: Graó.
  • Juslin, P. N. y Västfjäll, D. (2008). Emotional responses to music: the need to consider underlying mechanisms. The Behavioral and Brain Sciences, 31 (5), 559-575.
  • Koelsch, S. (2014). Brain correlates of music-evoked emotions. Nature Reviews Neuroscience, 15, 170-180.
  • Laukka, P. (2004). Instrumental music teachers’ views on expressivity: A report from music conservatories. Music Education Research, 6(1), 45-56.
  • López de Arenosa, E. (2004). Apuntes sobre didáctica musical. Madrid. Enclave Creativa Ediciones.
  • López de Arenosa, E. (2006). Educación Auditiva: Dictado Musical. Madrid: Enclave Creativa Ediciones.
  • López-Íñiguez, G., Pozo, J. I. y De Dios, M. J. (2014). The older, the wiser? Profiles of string instrument teachers with different experience according to their conceptions of teaching, learning, and evaluation. Psychology of Music, 42 (2), 157-176.
  • Lopis, E. (1999). Culturas musicales y aprendizaje cooperativo. Pop, rock, heavy y bakalao en la clase de música. Cuadernos de Pedagogía, 279, 27-30.
  • Marín, C., Pérez-Echeverría, M. P. y Scheuer, N. (2013). Conceptions of woodwind students regarding the process of learning a pice of music. Research Papers in Education, 3, 1-33.
  • Martínez-Salanova, E. (2005). Jóvenes creativos en una sociedad mediática. Africa e Mediterráneo, 51, 86-90.
  • Meyer, L. B. (2005). Emoción y significado en la música. Madrid: Alianza Editorial.
  • Molina, E. (2008). La improvisación como sistema pedagógico. Funcionamiento, objetivos y resultados de la metodología IEM. En Actas del Congreso CEIMUS I (Comp.) (pp. 252-272). Madrid: Enclave Creativa Ediciones.
  • Muñoz, E. y Bonastre, C. (2013). La expresividad en la música. Quodlibet. Revista de especialización musical, 52, 40-52.
  • Palmer, A. y Muñoz, E. (2008). El azar en las interacciones entre improvisación y composición.
  • Música y Educación. Revista Trimestral de Pedagogía Musical, 21(76), 98-108.
  • Ponsatí, I. (2011). Avaluació d’una proposta didáctica per a la identificació auditiva dels intervals harmònics musicals. Una experimentació al primer curs dels ensenyaments especialitzats de grau profesional dels conservatoris de música de Catalunya. (Tesis doctoral). Universidad Autónoma de Barcelona. Recuperado de http://dialnet.unirioja.es/servlet/tesis?codigo=24235
  • Rogers, C. (1991). Libertad y creatividad en la educación. Barcelona: Paidós.
  • Sherman, R. R. y Webb, R. B. (1988). Qualitative research in education: A Focus. En R. R. Sherman y R. B. Webb (Eds.), Qualitative research in education: Focus methods (pp. 2-21). Filadelfia, PA: The Palmer Press.
  • Taylor, S. J. y Bodgan, R. (1986). Introducción a los métodos cualitativos de investigación.
  • Buenos Aires: Paidós.
  • Torrado, J. A. y Pozo, J. I. (2006). Del dicho al hecho: de las concepciones sobre el aprendizaje a la práctica de la enseñanza de la música. En J. I. Pozo et al. (Eds.), Nuevas formas de pensar la enseñanza y el aprendizaje: Las concepciones de profesores y alumnos (pp. 205-230). Barcelona: Graó.
  • Torre, S. (1995). Creatividad Aplicada. Recursos para una formación creativa. Madrid: Escuela Española.