Canvi evolutiu dels lacèrtids de la Mediterrània occidentalestimes en el genoma nuclear

Resum

Introducció La tesi forma part d’un projecte més ampli sobre l’estudi evolutiu de sargantanes del gènere Podarcis (Wagler, 1830), amb especial referència a poblacions insulars. Aquest gènere està constituït per un grup divers de rèptils que ha evolucionat diversificant-se a la Mediterrània. Les espècies del gènere Podarcis mostren una espectacular diversitat fenotípica. A nivell de coloració a diferents illes podem trobar poblacions totalment melàniques, uniformement verdes o marrons, inclús coloracions intermèdies, no estant resolts els possibles mecanismes causants. El gènere Podarcis inclou diversos endemismes insulars, per exemple a Còrsega i Sardenya trobem Podarcis tiliguerta i a les Illes Balears, P. lilfordi i P. pityusensis. La conca mediterrània és considerada un hotspot o punt calent de biodiversitat, per l’elevat nombre d’espècies endèmiques existents. Per això, són regions molt interessants per estudiar i aplicar estratègies de conservació, necessàries tenint en compte la reducció i/o degradació d’hàbitats. Per aquesta finalitat conèixer la història evolutiva de les espècies que hi viuen és imprescindible. Contingut Aquesta tesi se centra en l’estudi, a nivell molecular, del canvi evolutiu de diverses espècies de Podarcis d’aquesta regió. Recentment alguns autors han qüestionat que s’utilitzi com a únic marcador l’ADN mitocondrial (ADNmt), emprat àmpliament per aquest tipus d’estudis, ja que sols representa una petita part de l’evolució. És, per tant, recomanable emprar diversos marcadors moleculars, així l’ús conjunt d’ADNmt i marcadors nuclears permet obtenir resultats més consistents. En la tesi s’analitza la variabilitat que presenten distints gens nuclears amb l’objectiu d’estudiar la història evolutiva d’algunes espècies d’aquest gènere; més concretament s’aprofundeix en el coneixement de dues qüestions evolutives en base als canvis en la seqüència dels exons dels següents gens: MC1R, RAG1, APOBE28, BLC9L, KIAA2018 i KIF24. Aquests canvis es correlacionen amb els de l’ADNmt en les mateixes poblacions. Resultats i) Factors que determinen el melanisme en poblacions insulars S’han estudiat poblacions de Podarcis lilfordi i P. pityusensis, espècies amb una gran diversitat de coloracions. Per tal de relacionar canvis en el genoma amb el melanisme es va estudiar la variabilitat de la seqüència de l’MC1R (gen implicat en la pigmentació a altres espècies). Els resultats van mostrar que mutacions en aquest gen no estan lligades al fenotip melànic, i tampoc a les altres coloracions estudiades. Per això, posteriorment es va analitzar si canvis d’expressió a l’MC1R en serien els responsables, però no es va detectar cap canvi significatiu. Es va analitzar també el perfil d’expressió de tot l’exoma d’individus melànics i no melànics de dues poblacions de P. lilfordi. Dels resultats destacar aquestes diferències: els individus no melànics presentaven una major expressió de gens implicats en la resposta a l’estrès, mentre que els melànics mostraren una major taxa metabòlica i un increment de la resposta inflamatòria enfront d’antígens exògens. Donat que cap de les vies està relacionada directament amb el procés de melanogènesi, altres gens deuen ser els responsables del melanisme. ii) La filogènia i filogeografia de diverses espècies endèmiques S’ha determinat la filogeografia de P. tiliguerta datant els principals successos cladogenètics a partir del seu origen fa uns 11 milions d’anys. Els resultats s’han comparat amb els de l’ADNmt, i mostren que en ambdós marcadors hi ha un gran nivell de diversitat especialment entre l’illa de Sardenya i Còrsega, cosa que permet considerar que a nivell genètic podrien ser considerades dues espècies distintes (separades fa uns 9,5 Ma). També s’ha estudiat les Podarcis de l’arxipèlag de les Columbretes (est d’Espanya). L’espècie, sense assignació taxonòmica clara, prèviament considerada P. atrata i subespècie de P. hispanica. A través dels gens nuclears i mitocondrials s’ha intentat definir les relacions filogenètiques. Els resultats indiquen que estan més properes al nou taxó P. liolepis.