Actividad física y salud en estudiantes universitarios desde una perspectiva salutogénica

  1. Arbós Berenguer, Maria Teresa
Dirigida per:
  1. Antoni Aguiló Pons Director/a
  2. Pedro José Tauler Riera Director/a
  3. Miquel Bennasar Veny Director/a

Universitat de defensa: Universitat de les Illes Balears

Fecha de defensa: 24 de de juliol de 2017

Tribunal:
  1. Juan Diego Pedrera Zamorano President/a
  2. Aina Maria Yáñez Juan Secretari/ària
  3. José Ignacio Calvo Arenillas Vocal

Tipus: Tesi

Resum

El model salutogènic se centra en la resolució de problemes i la capacitat per usar els recursos disponibles. El sentit de coherència, el constructe central d'aquest paradigma, és la capacitat per a percebre que s'és capaç de manejar qualsevol situació en la vida. En un enfocament en positiu cap als actius en salut que promouen estils de vida saludables, l’a activitat física i la dieta mediterrània són dos elements bàsics dels estils de vida saludable, que cada vegada tenen una prevalença més baixa en la població en vers d'altres comportaments perjudicials per la salut. La consolidació d'estils de vida saludables en la edat adulta depèn del que ha ocorregut durant la infància i l’adolescència. L'hàbit esportiu en la universitat és un bon predictor del nivell de dedicació en la edat adulta. Aquest estudi va dirigit a determinar l’associació entre sentit de coherència i activitat física amb les característiques sociodemogràfiques, estat de salut, qualitat de vida i estils de vida dels estudiants universitaris de la Universitat de les Illes Balears (UIB). Per aconseguir-ho es va realitzar un estudi de disseny observacional transversal en una mostra de 1373 estudiants de la UIB en 2015, a qui se'ls va sol·licitar que contestessin un qüestionari de forma voluntària i anònima que recollia informació sobre les seves dades sociodemogràfiques, antropomètriques, de sentit de coherència, estrès acadèmic, hàbits esportius i adherència a la dieta mediterrània. En resultats es va observar una associació entre sentit de coherència i actituds cap a la activitat física (F=18,03; p<0,001) així com una relació directa entre sentit de coherència, despesa energètica (rho=0,1; p=0,001), freqüència d'activitat física (rho=0,08; p=0,004) i adherència a la dieta mediterrània (rho=0,11; p<0,001), i indirecta amb estrès acadèmic (r=-0,28; p<0,001). La probabilitat de percebre el seu estat de salut/ qualitat de vida com a bons o molt bons era 5,1 i 4,9 vegades major, respectivament, en aquells estudiants amb un sentit de coherència fort. També se va observar que aquells estudiants que realitzen activitat física tenen una millor percepció del seu estat de salut/ qualitat de vida (χ2= 92,73; p< 0,001 i χ2= 36,46; p< 0,001 respectivament), tenen menys estrès acadèmic (F=16,51; p<0,001) i presenten una bona adherència a la dieta mediterrània (χ2=5,20; p=0,023). Quants més membres de l'entorn familiar i social realitzen activitat física, major és la mitjana de despesa energètica dels estudiants. Se pot concloure que els estudiants amb un sentit de coherència fort tenen uns estils de vida més saludables, manegen millor l'estrès acadèmic i la seva percepció del seu estat de salut i qualitat de vida són millors. A més a més, a major nivell d'activitat física i despesa energètica, menor és l'estrès acadèmic, major és la puntuació d'adherència a la dieta mediterrània i millor és la seva percepció d'estat de salut i qualitat de vida.