Variació genètica de la sargantana de les Illes Balears. Filogeografia de Podarcis lilfordi a partir de DNA mitocondrial

Resumen

Podarcis lilfordi, juntament amb Podarcis pityusensis, són les dues espècies endèmiques de sargantanes que habiten les illes Balears. A partir de cinc fragments de DNA mitocondrial (cytb-1, cytb2, rRNA12S, regió control i NADH) i un fragment de DNA nuclear (C-mos) s'han establert les relacions filogenètiques i els esdeveniments cladogenètics que han configurat l'estructura genètica actual de podarcis lilfordi i la relació amb P. pityusensis. Hem situat la separació de les dues espècies al final de la Crisi Messiniana, ocorreguda a la Mar Mediterrània al final de Miocè (fa 5,33 Ma). S'ha detectat una estructura genètica coherent amb la distribució geogràfica en quatre grans grups de P. lilfordi. El primer grup està format per totes les poblacions de Menorca; el segon agrupa les poblacions de les illes de l'oest de Mallorca (Dragonera, Malgrats i Toro); el tercer grup està format per les poblacions dels illots del Freu de Cabrera amb presència d'alguns illots de Mallorca (es Colomer i sa Porrassa); i el quart està format per les poblacions dels illots que enrevolten Cabrera gran i els illots del sud d'aquest arxipèlag. S'ha aconseguit datar amb exactitud els grans nodes de la filogènia de P. lilfordi. Tots aquest processos cladogenètics s'han produït a partir del Pliocè superior i durant tot el Plistocè. El primer event cladogenètic, corresponent a la separació de Menorca, se situa al final del del Pliocè (fa 2,6-2,8 Ma). El segon procés de cladogènisi correspon a la separació de les illes de l'Oest, datat de fa 2,0-2,3 Ma. El node que separa el grup de les illes del Freu (grup tres) de les del sud de Cabrera (grup quatre) està datat en 1,2 Ma. Els mecanismes de diferenciació que hem detectat a cada un d'aquest quatre grans llinatges han estat: expansió demogràfica al grup de Menorca, fragmentació alopàtrica al grup d'illes de l'Oest i als Estells del sud de Cabrera, colonització a llarga distància a les illes des Sud de Mallorca, i fragmentació de l'hàbitat en el cas del Colomer. No es pot descartar algunes dispersions antropogèniques tant en períodes històrics com fins i tot a l'actualitat.