Efectividad de intervenciones fisioterápicas en el síndrome de dolor miofascial cervical en personas con lesión medular

Resum

La Síndrome de Dolor Miofascial Cervical és un dolor crònic freqüentment estès i generat per diversos mecanismes que condueixen a l’activació de Punts Gatell Miofascials a la persona amb lesió medul·lar. Diverses alternatives manuals i elèctriques s'apliquen indistintament de forma habitual i sense protocol per donar resposta a aquest dolor. L'objectiu d’aquest estudi pretén comparar la validesa i l’eficàcia de la combinació de diverses modalitats de teràpia manual en contraposició a modalitats de teràpia elèctrica, a la persona amb lesió medul·lar i Síndrome de Dolor Miofascial Cervical. CONTINGUT Es va dur a terme un estudi experimental creuat, randomitzat, controlat a simple cec al “Servei de promoció de l'autonomia personal i suport a la vida independent” en el Centre Base de Persones amb Discapacitat de Palma de Mallorca entre març de 2015 i juliol de 2016, a una mostra de 25 usuaris amb lesió medul·lar i Síndrome de Dolor Miofascial amb Punts Gatell Miofascials actius a l’Elevador de l'Escàpula, al Trapezi Fibres Superiors i a l’Esternoclidomastoïdal. Es van tractar mitjançant modalitats manuals (alliberament per pressió, massoteràpia, estirament) o modalitats elèctriques (ultrasò, làser, TENS), junt a mesures educativo-terapèutiques i generals a ambdues modalitats. Es van analitzar les diferències després de les intervencions d’estudi a curt termini (una setmana i mitja) i a llarg termini (tres mesos i mig) de cada grup i entre ells per mitjà de proves no paramètriques per mostres relacionades amb una significació estadística del 0,05. Els resultats d’ambdós protocols, manual i elèctric, mostren beneficis estadísticament significatius a curt i a llarg termini (després del període de rentat), destacant els resultats de la teràpia manual sobre l’elèctrica. Ambdues combinacions terapèutiques senyalen millores estadísticament significativament a llarg termini pel que fa al dolor (Algometria de Superfície i Escala Numèrica del Dolor), al Rang de Mobilitat Cervical (flexió y rotacions), a l’Índex de Discapacitat Cervical, a la funcionalitat global (Escala de SCIM), a la qualitat de vida (Fast-Espiditest), a l’autoestima (Escala de Rosenberg), als coneixements obtinguts i a l’increment de l’activitat física. A més, a llarg termini la combinació manual mostra millores que no ofereix la combinació elèctrica sobre la funcionalitat global (Escala de MIF), la discapacitat (WHO-DAS) i la desesperança (Escala de Beck). Al comparar ambdós grups la teràpia manual mostra avantatges sobre la teràpia elèctrica a llarg termini pel que fa al dolor (Escala Numèrica del Dolor), a l’Índex de Discapacitat Cervical i a l’autoestima (Escala de Rosenberg). El qüestionari de qualitat de servei (SERVQHOS) assenyala una mitja global notable i determina debilitat pel que fa als factors externs. CONCLUSIÓ No es disposa d’estudis als que s’hagi tractat en fisioteràpia el dolor miofascial cervical per mitjà de protocols manuals i/o elèctrics en persones amb lesió medul·lar, fet que dificulta el contrast y la discussió dels resultats. S’hauria de dur a terme major investigació dins aquest camp, ja que, tot i les possibles interrelacions del dolor central sobre el perifèric, aquest estudi demostra que l’acte fisioterapèutic manual i elèctric junt a altres mesures permet resultats favorables. Les combinacions de les teràpies presentades resulten favorables pel tractament del dolor miofascial cervical. Els participants a l'estudi mostren resultats globals a favor de la qualitat d'intervenció rebuda.