Perspectives sobre la masculinitat. La narrativa femenina catalana i la seua percepció de l'home

Resumen

L'escriptura d'autoria femenina ha obert la possibilitat de rellegir el món a partir d'una perspectiva diferent. Des de la perifèria d'un ordre social que es defineix per ser androcèntric, la literatura feta per dones ens convida a estudiar el tema de la masculinitat des de fora. Aquesta tesi se centra en la idea de diferència sexual i analitza els personatges creats per quatre escriptores en llengua catalana del segle XX: Caterina Albert, Mercè Rodoreda, Maria Aurèlia Capmany i Montserrat Roig. Els objectius que han conduït a estudiar l'home des de la perspectiva d'aquestes quatre narradores es vinculen amb els conceptes de genealogia, alteritat i masculinitat hegemònica. Concretament, al llarg dels capítols veurem com la identitat de sexe/gènere ha exercit un paper fonamental en la constitució dels subjectes creadors, fet que ens condueix a defensar l'existència d'uns trets comuns que s'agrupen sota el paraigua de l'escriptura de dona. A partir d'aquest plantejament, hem tractat d'establir un nexe d'unió entre les quatre autores seleccionades a través de l'estudi d'un aspecte concret: la construcció dels personatges masculins. El resultat de la investigació ens ha permés parlar d'un paradigma de masculinitat que organitza els individus en relació amb el lloc que ocupen dins d'una escala de poder. Des de l'hegemonia fins a la subalternitat, hem classificat els personatges a partir d'una anàlisi que incideix sobretot en el caràcter performatiu de la identitat de gènere/sexe. D'aquesta manera, atenent el caràcter polifònic de la narració, hem situat les figures masculines en funció dels discursos socials atribuïts, tasca que ha donat lloc a una visió calidoscòpica de l'home present en la narrativa femenina catalana del segle XX.