La sargantana balear a Cabreraun experiment evolutiu

  1. Pérez-Cembranos, Ana 1
  2. Pérez-Mellado, Valentín 1
  3. Terrasa, Bàrbara 2
  4. Alemany, Iris 2
  5. Bassitta, Marta 2
  6. Ramon, Cori
  1. 1 Universidad de Salamanca
    info

    Universidad de Salamanca

    Salamanca, España

    ROR https://ror.org/02f40zc51

  2. 2 Universitat de les Illes Balears
    info

    Universitat de les Illes Balears

    Palma, España

    ROR https://ror.org/03e10x626

Llibre:
Arxipèlag de Cabrera: història natural
  1. Antoni María Grau (ed. lit.)
  2. Joan Josep Fornós Astó (ed. lit.)
  3. Pere Oliver Reus (ed. lit.)
  4. Barbara Terrasa Pont (ed. lit.)

Editorial: Societat d'Història Natural de les Balears

ISBN: 978-84-09-23487-5

Any de publicació: 2020

Pàgines: 635-664

Tipus: Capítol de llibre

Indicadors

Cites rebudes

  • Cites en Dialnet Métricas: 1 (25-02-2024)

Resum

Des del primer terç de segle XX, la sargantana balear, Podarcis lilfordi, de l’arxipèlag de Cabrera ha estat objecte d’estudi continuat. Especialment, s’ha investigat la seva variabilitat morfològica i la microevolució que ha donat lloc a un dels més notables cercles de races de l’espècie, amb deu subespècies descrites. En aquest capítol revisam els treballs publicats sobre la sargantana balear de Cabrera des de 1993, l’estatus actual de les subespècies acceptades a dia d’avui, la seva validesa i les característiques morfològiques, de coloració i de disseny. Així mateix, s’analitza la concordança o discordança entre les subespècies descrites i els llinatges filogenètics establerts per mitjà de l’estudi genètic de totes les poblacions de l’arxipèlag. Aportam també dades inèdites sobre la densitat de sargantanes a les poblacions actuals, així com sobre les característiques ecològiques i la història natural. Es descriu en detall la dieta de Podarcis lilfordi, la intensitat del consum d’elements vegetals, els casos de canibalisme observats i la relació entre la dieta vegetal i animal. Presentam també dades no publicades sobre la càrrega parasitària sanguínia, i assenyalam l’elevada prevalença i les seves possibles causes. Finalment, aportam informació sobre els depredadors de la sargantana a Cabrera i sobre l’actual estat de conservació.