Caracterització citogenètica i molecular dels limfomes No-Hodgkin humans. Estudi de la inestabilitat genòmica en limfoma de cèl·lules del mantell

Resumen

COMPLET DE LA TESI DOCTORAL:L´objectiu principal d´aquesta tesi ha estat l'estudi de la inestabilitat genòmica en el Limfoma de cèl·lules del mantell (MCL). En el primer treball s'han caracteritzat cinc línies cel·lulars derivades de MCL establint-se els patrons de inestabilitat mitjançant l'estudi de la variabilitat del nombre modal i la variabilitat estructural no-clonal. El segon treball s´ha centrat en la caracterització mitjançant CGH i microarrays d'expressió d'una sèrie llarga de 77 MCL descrivint gens que presenten un canvi en l'expressió en funció de les alteracions genètiques i determinat quines alteracions presenten valor pronòstic de forma independent de la proliferació. En el tercer treball s'ha valorat la presència de leucemització en MCL, la qual presentava una incidència no ben establerta fins al moment, i les possibles diferències a nivell genètic dels casos amb afectació leucèmica i el valor pronòstic d'aquests paràmetres. Finalment, en l'últim treball presentat en aquesta tesi, s'han estudiat les alteracions secundàries, tant numèriques com estructurals, d'una sèrie de MCL valorant les possibles translocacions recurrents a banda de la t(11;14)(q13;q32), els punts de trencament recurrents, els cromosomes més implicats en les translocacions i els patrons d'inestabilitat dels tumors primaris de MCL en comparació amb 10 línies cel·lulars derivades de MCL. L'estudi de les línies cel·lulars derivades de MCL ha permès caracteritzar un dels models més utilitzats en aquesta malaltia tant a nivell de les alteracions secundàries numèriques i estructurals com conèixer el grau d'inestabilitat d'aquestes línies cel·lulars, definint diferents patrons d'inestabilitat, i l'estat de diversos gens implicats en la patogènesi dels MCL com són TP53 o p16.Per altra banda, l'estudi d'una sèrie llarga de MCL ha definit millor les alteracions secundàries definint unes regions mínimes de guany i pèrdua. La correlació d'aquestes alteracions amb l'expressió, ha permès observar que gran part dels gens localitzats en aquestes regions de guany i pèrdua recurrents en MCL presenten variacions de la seva expressió en funció de l'alteració en aquells casos que la tenen i que alguns d'aquests gens estan involucrats en proliferació cel·lular, en reparació del dany al DNA i manteniment de l'estabilitat cromosòmica o bé en homeostasi cel·lular o apoptosi. Per altra banda, l'observació que els guanys de 3q27-qter i les pèrdues de 9q21-q32 estan associades a supervivència independentment de la proliferació, aporta un valor pronòstic afegit a la valoració de la proliferació que és el factor amb més associació a pitjor pronòstic.També s'ha pogut observar mitjançant un estudi amb citometria de flux que l'afectació leucèmica és present en quasi tots els pacients de MCL (92%). Per altra banda s'ha observat que no existeixen diferències a nivell d'alteracions genètiques ni pitjor pronòstic dels pacients amb afectació leucèmica. Però s'ha observat en l'estudi d'altres paràmetres clínics que en els pacients que presenten nivells de limfòcits ≥ 5x 109 s'observen més freqüentment guanys de 3q i pèrdues de 10p i un pitjor pronòstic.Finalment, l'estudi de la primera sèrie llarga de MCL mitjançant la combinació de diverses eines citogenetico-moleculars com CGH, FISH i M-FISH ha permès aprofundir en les alteracions secundàries dels MCLs, confirmant que no existeixen translocacions recurrents a banda de la t(11;14)(q13;q32), malgrat existeixen translocacions críptiques que impliquen els loci IGH i CCND1, i definint diferents nous punts de trencament recurrents. També hem pogut observar que els cromosomes més implicats en les translocacions, tant en línies cel·lulars com en tumors primaris, són els cromosomes 1 i 8. En resum, la present tesi aporta una informació molt valuosa de quines són les alteracions secundàries, tant numèriques com estructurals, específiques dels MCL i de les línies derivades de MCL realitzant una correlació entre aquestes i alguns paràmetres molt ben definits en MCL com la proliferació i la leucemització.