YouTubeSalud y bienestar en la era del prosumidor . Análisis de vídeos de YouTube sobre dietas milagro

  1. Castillo-Abdul, Bárbara 1
  2. Blanco-Herrero, David 2
  1. 1 Universidad Rey Juan Carlos / ESAI Business School - Universidad Espíritu Santo (Ecuador)
  2. 2 Universidad de Salamanca
    info

    Universidad de Salamanca

    Salamanca, España

    ROR https://ror.org/02f40zc51

Revista:
Anàlisi: Quaderns de comunicació i cultura

ISSN: 0211-2175,  2340-5236

Any de publicació: 2022

Títol de l'exemplar: Innovacom, innovació en docència i investigació

Número: 0

Pàgines: 79-92

Tipus: Article

DOI: 10.5565/REV/ANALISI.3518 DIALNET GOOGLE SCHOLAR lock_openAccés obert editor

Altres publicacions en: Anàlisi: Quaderns de comunicació i cultura

Resum

Aquesta recerca busca conèixer la qualitat dels vídeos de YouTube sobre dietes miracle i la interacció que generen, sobretot atès el potencial risc que poden suposar per als espectadors que segueixin els seus consells en cas que aquests puguin resultar nocius. Per fer-ho, es van analitzar 50 vídeos en espanyol i anglès, aquests darrers els més vistos en la categoria de dietes ràpides. A través d’una anàlisi de contingut quantitatiu i qualitatiu, es va avaluar la qualitat i la credibilitat que transmeten, així com els efectes d’aquestes dues característiques sobre la interacció. Els resultats suggereixen que la qualitat d’aquests continguts de vegades és molt reduïda, amb al·lusions freqüents a «productes miracle» i amb recomanacions sense base científica o sense garantia de funcionament, i fins i tot amb indicacions enganyoses i consells perjudicials per a la salut. No obstant això, la presència d’informació equilibrada, l’al·lusió a fonts fiables, la inclusió d’experts en la matèria, la menció de qualificacions o la formació prèvia influeixen en un volum més gran d’interaccions positives, mentre que la informació esbiaixada o l’ús de fonts poc fiables es correlaciona amb una menor quantitat d’interaccions. En general, es va comprovar que els vídeos que aposten per elements de qualitat no ho fan de manera aïllada, mentre que els que recorren a estratègies incorrectes també tendeixen a fer-ho en diverses dimensions. Tot això demostra que, encara que l’exposició a aquests enregistraments és molt elevada i la qualitat resulta, en general, reduïda, el fet d’incloure-hi elements de confiança repercuteix positivament en la interacció amb l’audiència.

Referències bibliogràfiques

  • ALLGAIER, J. (2019). «Science and Medicine on YouTube». En: J. HUNSINGER, M. M. ALLEN y L. KLASTRUP (ed.). Second International Handbook of Internet Research. Springer Netherlands, 7-27. https://doi.org/10.1007/978-94-024-1555-1_1
  • BERKOWITZ, D. (2017). Botox nation: Changing the face of America. Nueva York: NYU Press, 4.
  • BURGESS, J. y GREEN, J. (2018). YouTube: Online video and participatory culture. 2.ª ed. Cambridge: Polity Press.
  • CASTILLO-ABDUL, B.; JARAMILLO-DENT, D. y ROMERO-RODRÍGUEZ, L. M. (2021a). «‘How to Botox’ on YouTube: Influence and Beauty Procedures in the Era of User-Generated Content». International Journal of Environmental Research and Public Health, 18. https://doi.org/10.3390/ijerph18084359
  • CASTILLO-ABDUL, B.; PÉREZ-ESCODA, A. y CIVILA, S. (2021b). «Social media fostering happiness management: Three luxury brands case study on Instagram». Corporate Governance, 22 (3). https://doi.org/10.1108/CG-05-2021-0201
  • COATES, A. E.; HARDMAN, C. A.; HALFORD, J. C.; CHRISTIANSEN, P. y BOYLAND, E. J. (2019). «Social Media Influencer Marketing and Children’s Food Intake: A Randomized Trial». Pediatrics, 143 (4). https://doi.org/10.1542/peds.2018-2554
  • FRITH, E. (2017). Social media and children’s mental health: A review of the evidence [Informe]. Recuperado de https://epi.org.uk/wp-content/uploads/2018/01/Social-Media_Mental-Health_EPI-Report.pdf [Fecha de consulta: 15/08/2021].
  • GERDEMAN, D. (2019). «How Influencers Are Making Over Beauty Marketing» [Noticia]. Forbes. Recuperado de https://www.forbes.com/sites/hbsworkingknowledge/2019/12/13/how-influencers-are-making-over-beauty-marketing/ [Fecha de consulta: 15/08/2021].
  • HARRIS, J.; ATKINSON, A.; MINK, M. y PORCELLATO, L. (2020). «Young People’s Experiences and Perceptions of YouTuber-Produced Health Content: Implications for Health Promotion». Health Education & Behavior, 48 (2), 199-207. https://doi.org/10.1177/1090198120974964
  • IAB SPAIN (2021). Estudio de Redes Sociales 2021 [Informe]. Recuperado de https://iabspain.es/estudio/estudio-de-redes-sociales-2021/ [Fecha de consulta: 15/08/2021].
  • KEELAN, J.; PAVRI-GARCIA, V.; TOMLINSON, G. y WILSON, K. (2007). «YouTube as a Source of Information on Immunization: A Content Analysis». JAMA, 298 (21). https://doi.org/10.1001/jama.298.21.2482
  • MARWICK, A. (2016). «You may know me from YouTube: Micro-celebrity in social media». En: P. D. MARSHALL y S. REDMOND (ed.). A companion to celebrity. Hoboken, New Jersey: Wiley Blackwell.
  • PILGRIM, K. y BOHNET-JOSCHKO, S. (2019). «Selling health and happiness how influencers communicate on Instagram about dieting and exercise: Mixed methods research». BMC Public Health, 19 (1). https://doi.org/10.1186/s12889-019-7387-8
  • RAPP, F. G. (2016). «The digital media phenomenon of YouTube beauty gurus: The case of Bubzbeauty». International Journal of Web Based Communities, 12 (4), 360-375. https://doi.org/10.1504/ijwbc.2016.080810
  • ROSARA, N. A. y LUTHFIA, A. (2020). «Factors Influencing Consumer’s Purchase Intention on Beauty Products in Youtube». Journal of Distribution Science, 18 (6), 37-46. http://dx.doi.org/10.15722/jds.18.6.202006.37
  • SCHOUTEN, A. P.; JANSSEN, L. y VERSPAGET, M. (2019). «Celebrity vs. Influencer endorsements in advertising: The role of identification, credibility, and Product-Endorser fit». International Journal of Advertising, 39 (2), 258-281. https://doi.org/10.1080/02650487.2019.1634898
  • STATISTA (2021). Global social networks ranked by number of users 2021 [Informe]. Statista. Recuperado de https://www.statista.com/statistics/272014/global-social-networks-ranked-by-number-of-users/ [Fecha de consulta: 15/08/21].
  • SWIST, T.; COLLIN, P.; MCCORMACK, J. y THIRD, A. (2015). Social media and the wellbeing of children and young people: A literature review. Western Australia: Commissioner for Children and Young People. Recuperado de http://www.uws.edu.au/__data/assets/pdf_file/0019/930502/Social_media_and_children_and_young_people.pdf.
  • TEJEDOR, S.; PÉREZ-ESCODA, A.; VENTÍN, A.; TUSA, F. y MARTÍNEZ, F. (2020). «Tracking Websites’ Digital Communication Strategies in Latin American Hospitals During the COVID-19 Pandemic». International Journal of Environmental Research & Public Health, 17 (23), 9145. https://doi.org/10.3390/ijerph17239145
  • THIRD, A.; BELLEROSE, D.; OLIVEIRA, J. D. D.; LALA, G. y THEAKSTONE, G. (2017). Young and online: Children’s perspectives on life in the digital age. Sydney: Western Sydney University.
  • WONG, K.; DOONG, J.; TRANG, T.; JOO, S. y CHIEN, A. L. (2017). «YouTube Videos on Botulinum Toxin A for Wrinkles: A Useful Resource for Patient Education». Dermatologic Surgery, 43 (12), 1466-1473. https://doi.org/10.1097/dss.0000000000001242
  • ZHANG, X.; BAKER, K.; PEMBER, S. y BISSELL, K. (2017). «Persuading Me to Eat Healthy: A Content Analysis of YouTube Public Service Announcements Grounded in the Health Belief Model». Southern Communication Journal, 82 (1), 38-51. https://doi.org/10.1080/1041794x.2016.1278259
Fuente de los datos: Dialnet