Las diligencia policiales y su valor probatorio

Abstract

La regulació de les actuacions que duen a terme les Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat en el marc de les investigacions penals és una de les reformes més importants que resten pendent en l’àmbit del dret processal. El TEDH ha advertit a l’Estat Espanyol sobre la insuficient regulació, essent els Tribunals espanyols qui, amb dispar fortuna, han anat corregint les deficiències. La dispersa regulació es mostra insuficient per abastar de forma coherent tots els aspectes associats a les investigacions, pivotant el sistema en l’art. 286 LECrim., que contempla la seva realització per part del Jutge. Mentrestant, l’activitat sembla regida per les màximes de l’experiència i el costum policials, sense que existeixin unes directrius estables d’actuació, i la seva incorporació i eficàcia en el si del procediment obeeix, no poques vegades, a la improvisació i imaginació dels operadors jurídics davant els quals és exposada. La determinació del valor probatori de les diligències policials podria constituir, a priori, una contradicció, però té una indubtable utilitat descriptiva, essent una qüestió no exempta de dificultat que exigeix indagar en la doctrina i en la jurisprudència per arribar a una aproximació de quina és la situació. El rendiment i eficàcia de la prova, en quina adquisició i assegurament ha intervingut la policia, es veurà compromès. Tot plegat, no deixa de ser més que el vell debat que gravita al voltant de l’eficàcia probatòria de la investigació que la LECrim. no ha sabut tallar, i que la pràctica forense ha aplicat amb disparitat. Aquest treball pretén analitzar quines són les diligències policials que s’executen sense intervenció judicial, qualificades de preprocesals, per afirmar que aquestes actuacions, amb lleugeres millores del marc normatiu existent i el concurs de Fiscal, produirien millors resultats.