La mezquita del fortín emiral del Tossal de la Vila (Castellón). Secuencia estratigráfica y diseño arquitectónico de un edificio religioso rural en los albores del islam andalusí

  1. Negre Pérez, Joan 1
  2. Falomir Granell, Ferran 2
  3. Pérez-Polo, Marta 3
  4. Aguilella Arzo, Gustau 2
  1. 1 Universitat Autònoma de Barcelona
    info

    Universitat Autònoma de Barcelona

    Barcelona, España

    ROR https://ror.org/052g8jq94

  2. 2 Servei d’Investigacions Arqueològiques i Prehistòriques, Diputació de Castelló
  3. 3 Universidad de Navarra
    info

    Universidad de Navarra

    Pamplona, España

    ROR https://ror.org/02rxc7m23

Revue:
Lucentum

ISSN: 0213-2338 1989-9904

Année de publication: 2022

Número: 41

Pages: 301-319

Type: Article

DOI: 10.14198/LVCENTVM.20030 DIALNET GOOGLE SCHOLAR lock_openRUA editor

D'autres publications dans: Lucentum

Résumé

This work presents the results from the excavation of sector 14 within the archaeological site of Tossal de la Vila (Serrà d’en Galceran, Castellón), where a construction was identified as the communal mosque of this fortified site, dating from the early al-Andalus period. A rural place of worship inside a military enclosure without a nearby permanent settlement area, occupied –according to several radiocarbon datings performed throughout our project– between the last decades of 8th century and the first half of the 10th. Several factors in line with our proposal, such as the orientation of the building, its morphology and spatial distribution, the construction technique –clearly different from the rest of constructions in the fortress– or the similarity with other known rural mosques, are clear enough evidence for considering their inhabitants to be an early Islamised group, whose identity or obedience still remain blurry. There are very few examples of this kind of building in early al-Andalus chronologies, even more so in rural and peripheral contexts, such as this one. Therefore, this is an engaging case study due to the information related to the debate on fortified hillforts in Šarq al-Andalus, but especially to the fact that it gives new points of view regarding the first rural mosques and the Islamization process that they represent. From a global point of view, it is important to understand that these Islamic rural mosques, such as our case study or the one located at the Molón archaeological site (Camporrobles, Valencia), share a series of features that we attempt to systematize in this study.

Références bibliographiques

  • Aguilella, G., Falomir, F., Pérez, G., Laguna, M., García, D. A. y Arquer, N. (2016). Tossal de la Vila (Serra d’en Galceran, Castellón). Un asentamiento en la transición del Bronce Final al Hierro Antiguo. Quaderns de Prehistòria i Arqueologia de Castelló, 34, 5-41.
  • Angelé, S. y Cressier, P. (1990). Velefique (Alméria): un exemple de mosquée rurale en al-Andalus. Mélanges de la Casa de Velázquez, 26(1), 112-130. DOI: https://doi. org/10.3406/casa.1990.2562
  • Azuar, R. (2004). El ribât en al-Andalus: espacio y función. ʾIlu. Revista de Ciencias de las Religiones, 10, 23-38.
  • Azuar, R. (Ed.). (2004). Fouilles de la Rábita de Guardamar I. El ribât califal. Excavaciones e investigaciones (1984- 1992). Madrid: Casa de Velazquez.
  • Banks, P. y Zozaya, J. (1984). Excavations in the Caliphal Fortress of Gormaz (Soria), 1979-1981: A Summary. En T. F. Blagg, R. F. Jones y S. J. Keay (Eds.). Papers in Iberian Archaeology (vol. II, pp. 674-704). Oxford: British Archaeological Reports.
  • Bazzana, A. (1992). Maisons d’Al-Andalus. Habitat médiéval et structures du peuplement dans l’Espagne orientale. Madrid: Casa de Velázquez.
  • Calvo, S. (2004). Las mezquitas de pequeñas ciudades y núcleos rurales de al-Andalus. ‘Ilu. Revista de Ciencias de las Religiones, 10, 39-63.
  • Calvo, S. (2010). Analogies entre les grandes mosquées de Damas et Cordoue: mythe et réalité. En A. Borrut y P. M. Cobb (Ed.). Umayyad Legacies. Medieval Memories from Syria to Spain (pp. 281-311). Leiden: Brill. DOI: https://doi. org/10.1163/ej.9789004184749.i-560.72
  • Calvo, S. (2014). Las mezquitas de al-Andalus. Almería: Fundación Ibn Tufayl.
  • Calvo, S. (2020). Los inicios de la arquitectura religiosa en al-Andalus y su contexto islámico. Studia historica: Historial medieval, 38(1), 29-57. DOI: https://doi.org/10.14201/ shhme20203812957
  • García Gandia, J. R., Llorens, S. y Pérez Botí, G. (2004). L’Almisserà: territorio castral y espacio rural en época islámica. En F. J. Jover y C. Navarro Poveda (Coords.). II Jornadas de Arqueología Medieval. De la medina a la villa (pp. 83-105). Alicante: Museo Arqueológico Provincial de Alicante.
  • García Menárguez, A. (2006). Dades preliminars sobre la ràpita andalusí del Moncaio. La Rella, 19, 227-245.
  • Gutiérrez Lloret, S. (2012). Gramática de la casa. Perspectivas de análisis arqueológico de los espacios domésticos medievales en la península Ibérica (siglos VII-XIII). Arqueología de la Arquitectura, 9, 139-164. DOI: https://doi.org/10.3989/ arqarqt.2012.11602
  • Jiménez, A. (1991). La qibla extraviada. Cuadernos de Madinat al-Zahra, 3, 189-209.
  • Jiménez Castillo, P., Simón, J. L. y Moreno Narganes, J. M. (2021). La alquería andalusí de La Graja (Higueruela). Poblamiento y economía campesina en la Mancha oriental. Albacete: Diputación de Albacete. DOI: http://doi. org/10.37927/978-84-18165-45-0
  • Jiménez Salvador, J. L., Díez, E. y Tierno, J. (2014). HisnTurís -castell de turís- El Castellet. 500 años de historia. Valencia: Universitat de València.
  • King, D. A. (2018). La alquibla en la Córdoba medieval y la orientación de la Gran Mezquita. Awraq, 17, 187-227.
  • Kirchner, H. (1999). Una mezquita en Sa Nitja (Menorca). P. Bueno y R. de Balbín (Coords.). II Congreso de Arqueología Peninsular (t. IV, pp. 691-693). Madrid: Fundación Rei Alfonso Henriques.
  • Lagardère, V. (1993). Campagnes et paysans d’al-Andalus VIIIe-XVe siècles. Paris: Maisonneuve et Larose.
  • Lorrio, A. J. y Sánchez de Prado, M.ª D. (2008). El Molón (Camporrobles, Valencia). Un poblado de primera época islámica. Lucentum, XXVII, 141-164. DOI: https://doi. org/10.14198/LVCENTVM2008.27.12
  • Martín Civantos, J. M., Román, J., Corselli, R., Rouco, J., Romero, P., Delgado, L. y Bonet, M. T. (2019). Memoria final IV Campaña de Excavación en el Pago del Jarafí (Lanteira, Granada). Granada: Delegación Provincial de Granada, Consejería de Cultura, Junta de Andalucía.
  • Martín Civantos, J. M., Román, J., Rouco, J., Corselli, R., Romero, P., Abellán, J.,... y Moreno, J. M. (2021). Primeros resultados de las excavaciones arqueológicas en el cerro de Mojácar la Vieja (Mojácar, Almería). Un yacimiento islámico fortificado de los siglos XII-XIII. En M. Retuerce (Ed.). Actas del VI Congreso de Arqueología Medieval (EspañaPortugal) (pp. 461-467). Alicante: Asociación Española de Arqueología Medieval.
  • Navarro, J. y Jiménez, P. (2011). Materiales y técnicas constructivas en la Murcia andalusí (siglos X-XIII). Arqueología de la Arquitectura, 8, 85-120. DOI: https://doi.org/10.3989/ arqarqt.2011.10012
  • Negre, J. (2020). En els confins d’al-Andalus. Territori i poblament durant la formació d’una societat islàmica a les Terres de l’Ebre i el Maestrat. Benicarló: Onada Edicions.
  • Negre, J. y Suñé, J. (2019). Territorio, fiscalidad y actividad militar en la formación de un espacio fronterizo. La consolidación de Tortosa como límite extremo del al-Andalus omeya. Anuario de Estudios Medievales, 49(2), 705-740. DOI: https://doi.org/10.3989/aem.2019.49.2.12
  • Negre, J., Pérez-Polo, M., Falomir, F., Aguilella, G., Medina, P. y Blasco, M. (2020a). Una lectura contextual del recinto emiral del Tossal de la Vila (Castelló). Algunas reflexiones sobre el origen, morfología y funciones de los asentamientos en altura en el extremo septentrional del Å arq al-Andalus. En C. Doménech y S. Gutiérrez (Eds.). El sitio de las cosas. La Alta Edad Media en contexto (pp. 195-217). Alacant: Publicacions Universitat d’Alacant.
  • Negre, J., Falomir, F., Pérez-Polo, M. y Aguilella, G. (2020b). Poliorcética, morfología edilicia y técnicas constructivas en el Tossal de la Vila, un recinto fortificado de época emiral en el extremo septentrional del Å arq al-Andalus. En J. Navarro Palazón y L. J. García-Pulido (Eds.). Defensive Architecture of the Mediterranean (pp. 155-162). Granada València: Universidad de Granada Universitat Politècnica de València. DOI: https://doi.org/10.4995/FORTMED2020.2020.11383
  • Pujante, A. (2002). El Castillo de Puentes y las alquerías de su entorno. Aproximación a la estructura del poblamiento. Alberca, 1, 57-84.
  • Rius, M. (2000). La alquibla en al-Andalus y al-Magrib al-Aqsà. Barcelona: Institut Millàs Vallicrosa d’Història de la Ciència Àrab.
  • Rouco, J. (2021). Las fortalezas medievales de la Alpujarra Alta desde la Arqueología de la Arquitectura y del Paisaje. (Tesis doctoral). Granada: Universidad de Granada. http://hdl.handle.net/10481/71115
  • Torró, J. (1995). El urbanismo mudéjar como forma de resistencia. Alquerías y morerías en el Reino de Valencia (siglos XIII-XVI). En VI Simposio Internacional de Mudejarismo (pp. 535-598). Teruel: Instituto de Estudios Turolenses.
  • Walmsley, A. y Damgaard, K. (2005). The Umayyad congregational mosque of Jarash in Jordan and its relationship to early mosques. Antiquity, 79, 362-378. DOI: https://doi. org/10.1017/S0003598X00114152