La estadística y los diferentes paradigmas de investigación educativa

  1. Tejedor, F. Javier 1
  1. 1 Universidade de Santiago de Compostela
    info

    Universidade de Santiago de Compostela

    Santiago de Compostela, España

    ROR https://ror.org/030eybx10

Revista:
Educar

ISSN: 0211-819X

Any de publicació: 1986

Títol de l'exemplar: Investigación educativa

Número: 10

Pàgines: 79-101

Tipus: Article

DOI: 10.5565/REV/EDUCAR.463 DIALNET GOOGLE SCHOLAR lock_openAccés obert editor

Altres publicacions en: Educar

Resum

En aquest treball l'autor associa el terme paradigma de la perspectiva científica que predomina en un camp determinat i advoca per mantenir la denominació "paradigmes racionalista i naturalista" i evitar el plantejament del problema en termes de "quantitatiu i qualitatiu". Analitza les diferències entre els dos paradigmes i associa la dicotomia entre els mètodes quantitatius i qualitatius al pensament de que hi ha una vinculació única i inequívoca entre mètode i paradigma justificant que no hi ha una relació exclusiva entre mètode i paradigma. Es defineix el mètode com el conjunt de procediments a seguir per tota activitat que aspiri a ser científica la missió és aportar proves empíriques verificables encara que, un cop observat el fet, l'investigador pot afrontar el problema dins d'un marc hipotètic-deductiu o dins un marc analític-inductiu. S'aporten les característiques dels mètodes quantitatius i dels mètodes qualitatius associant-los a unes metodologies, a uns dissenys i a unes tècniques d'anàlisi de dades determinades i s'analitzen les diferències principals entre els dos aportant solucions per respondre a possibles desajustos entre models teòrics i esquemes experimentals. Es fonamenta l'Estadística com a instrument principal de l'estudi pedagògic concret i se la defineix com la ciència que, analitzant les dades reals, possibilita el contacte amb les estructures dels sistemes formals. L'autor deixa clar la no procedència de rebaixar les exigències de l'anàlisi estadística per fer-lo compatible amb estratègies qualitatives i apunta la possibilitat i la necessitat de convergència metodològica de la investigació educativa. Una afirmació rotunda: la recerca més rellevant serà aquella que, contribuint a millorar la pràctica, ofereixi hipòtesi l'aplicació de la qual pugui verificar-se amb la pròpia acció docent en desenvolupar el currículum. Aquesta investigació no pot ser altra que aquella que aconsegueixi l'adequada síntesi entre les diverses estratègies metodològiques.