Impact of invasive snakes in the balearic islandsan ecological and molecular approach

Resum

Les invasions biològiques han augmentat considerablement durant les darreres dècades com a conseqüència directa de la globalització i l'aparició associada de rutes de mercat, el transport ràpid i la intensificació dels viatges i el turisme a tot el món. El procés d´invasió inclou quatre etapes: transport, introducció, establiment i propagació. L'èxit del procés d'invasió està afectat per factors socials, biològics, ecològics i climàtics, per això varia fortament en funció de les característiques de la història de vida de l'espècie, l'esforç d'introducció, les característiques de la zona receptora i, finalment, la via d’introducció. Si bé les conseqüències derivades de les invasions biològiques són difícils de predir i avaluar, se sap que provoquen impactes ecològics, evolutius i socioeconòmics als ecosistemes receptors, els quals són especialment perjudicials a les illes. A les darreres dècades s'han introduït tres espècies de serps a les Illes Balears a través del comerç de vivers des de la Península Ibèrica, la seva àrea de distribució nativa. La serp de ferradura Hemorrhois hippocrepis va ser citada per primera vegada el 2003 a Eivissa, la serp blanca Zamenis scalaris el 2006 a Formentera i la serp verda Malpolon monspessulanus el 2006 a Mallorca. Actualment, qualsevol espècie de la família Colubridae que habita a Eivissa i Formentera és considerada legalment invasora segons la legislació espanyola. Des del 2016, en aquestes dues illes es duen a terme àmplies campanyes de control i erradicació mitjançant noves trampes encebades amb ratolins vius, les quals continuen actualment. Per contra, les espècies de serps exòtiques que habiten a l'illa de Mallorca no són considerades legalment invasores per la legislació espanyola. En aquest cas, campanyes de control i erradicació a petita escala es van iniciar a Mallorca el 2017 i continuen funcionant actualment. L'abast d'aquest pla és significativament menor que el dut a terme a les illes Pitiüses, ja que les espècies de serps encara no han estat classifiquen com a invasores. Els resultats d’aquesta tesi suggereixen que el procés d’invasió ha completat amb èxit les quatre etapes per a H. hippocrepis i Z. scalaris, ja que ambdues espècies estan ben establertes a Eivissa i Formentera, respectivament, i s’han estès des dels seus punts d’entrada. Una combinació complexa de factors que comprèn introduccions múltiples, trets de l'espècie com un elevat potencial reproductiu o la plasticitat tròfica, i característiques de l'àrea envaïda, com l'adaptació climàtica, haurien contribuït al procés d’invasió. Pel que fa a la serp verda, M. monspessulanus, encara no se n’ha descrit l'expansió completa per l'illa de Mallorca, però se n'ha comprovat la naturalització. No obstant això, trets generalistes de l'espècie, com ara una extensa àrea nativa de distribució, l’eurifàgia i la capacitat adaptació a ecosistemes alterats suggereixen una molt probable expansió amb èxit per tota l'illa en un futur. Entre els impactes ecològics i evolutius detectats sobre la fauna insular, s’han detectat respostes antidepredatòries comportamentals i fisiològiques d'individus de dragó comú Tarentola mauritanica exposats a l'olor de H. hippocrepis, fet que va evidenciar que el dragó comú reconeix els senyals químics de la serp de ferradura setze anys després de la seva primera observació a l'illa de Mallorca. Els costos derivats de la prevenció i la gestió, les pèrdues econòmiques per depredació d'animals domèstics i les pèrdues científiques irreversibles serien alguns dels efectes socioeconòmics d'aquestes introduccions biològiques. La legislació actual s'ha mostrat ineficaç en termes de prevenció del transport i introducció d'aquestes serps exòtiques, atès que mai s'ha aplicat a Balears cap mesura de control biològic per evitar la introducció de serps exòtiques. A més, malgrat la detecció primerenca d'aquestes espècies, els programes de control estandarditzats van trigar més d'una dècada a implementarse després de les primeres observacions de les serps. Tot i això, es creu que la forta pressió de captura exercida durant els plans de control i erradicació a llarg termini aplicats des del 2016 ha provocat una disminució de les densitats de població, especialment de Z. scalaris a Formentera. Amb tots aquests antecedents, es disposa d'informació suficient per preveure les possibles implicacions de la naturalització i propagació de serps als ecosistemes insulars i per prevenir i gestionar adequadament les introduccions d'aquestes espècies a l'arxipèlag balear. Per totes aquestes raons, aquesta tesi doctoral suggereix una combinació d’accions de recerca, programes de prevenció i control i, finalment, el suport financer i administratiu dels governs locals i nacionals com a propostes addicionals no només per gestionar les poblacions de serps establertes actualment a les Illes Balears sinó també per prevenir futures introduccions potencials tant d’aquestes com d’altres espècies.