¿Por qué la emoción antecede la cognición? Las emociones como sustrato esencial para la consolidación de aprendizajes. perspectiva desde la evolución filogenética cerebral

Resum

La neuroeducació comparteix la importància i la necessitat de vincular el coneixement neurocientífic per a l'enriquiment de l'epistemologia i la pràctica docent; diverses experiències educatives han acceptat el valor transcendental de les emocions per a l'assoliment d'aprenentatges significatius i emocionals. Per tal d'aconseguir en la comunitat docent una alfabetització conceptual neurocientífica per entendre a partir del coneixement neurocientífic diferents resultats positius de les experiències educatives integrades al factor socioemocional, es presenta una revisió bibliogràfica sobre el coneixement neurofisiològic que permet entendre com aprèn el cervell juntament amb la relació unidireccional de el suprasistema emocional-cognitiu. Així mateix, la plasticitat cerebral i les neurones mirall són determinants per a l'aprenentatge d'habilitats socioafectives que permeten el desenvolupament de persones sanes i implicades en la millora de la societat. Actualment, cal entendre l'educació com un entorn de desenvolupament social amb un enfocament emocional, a través de pràctiques educatives coherents amb la naturalesa social del cervell, que ha presentat una evolució biològica lenta i desfasada per a l'actual realitat social vertiginosa, afrontada amb dificultats. situacions socials com la violència, l'estrès i la depressió. Es conclou, gràcies a la correspondència dels avenços teòrics de les neurociències amb l'educació de la formació educativa adaptada a la neurofisiologia cerebral.